El racó més màgic de la Rambla: el Salón Mágico

La màgia de Partagàs en un gravat de l’època

Entre Canaletes i Colom, gairebé al mig de la Rambla, va existir durant uns anys un racó ple de màgia: el Salón Mágico.

El seu fundador es deia Joaquim Partagàs (1848-1931), un dels pioners de la màgia moderna a Barcelona. Aquella primera generació de mags catalans, capitanejada pel mestre Fructuós Canonge, va importar l’art de l’il·lusionisme i la prestidigitació. Els seus pioners que es van començar a popularitzar anomenant-se professors de física recreativa per deixar ben clar que no eren xarlatans de fira o bruixots de pega. Gràcies als avenços tècnics de finals del segle XVIII i principis del XIX, els mags es professionalitzen i comencen a actuar en salons i teatres, rodejats de meravelles tecnològiques com l’electricitat, la llanterna màgica, els autòmats… el progrés s’accelera i els habitants de les ciutats modernes volen veure’l en primera fila.

L’espectacle de la màgia va arribar a Barcelona una mica més tard que a la resta del continent o de les grans ciutats americanes, al ritme de la industrialització local i el creixement de la burgesia, àvida de meravellar-se amb els nous passatemps que tan en boga estaven a París. Allà triomfava Robert-Houdin (que no Houdini) al seu Théâtre des Soirées Fantastiques. Tot i que el pare francès de la màgia moderna no va actuar mai a Barcelona, la seva estela va arribar a la ciutat gràcies a Joaquim Partagàs, un aprenent d’adroguer que als 20 anys va marxar a Argentina amb el seu germà. Allà va triomfar amb les seves habilitats per a la màgia, i quan va tornar, deu anys després, va començar a omplir sales com el Teatre Romea, meravellant públic de tota mena amb els seus trucs d’il·lusionisme i prestidigitació.

La petjada de Partagàs a Barcelona il·lustrada en el seu gegantó

De seguida va obrir els seus propis locals, petits temples de la màgia a la ciutat comtal. El 1881 inaugura al carrer Princesa la mítica botiga El Rei de la Màgia (la botiga de màgia més antiga del món, encara en funcionament). Després va fundar el recentment desaparegut Museu Teatre el Rei de la Màgia, al carrer Jonqueres. Finalment va aterrar al número 30 de la Rambla dels Caputxins amb el Teatro Salón Mágico, per omplir de màgia el carrer més pintoresc de la ciutat. Malgrat que aquesta petita sala només va funcionar durant 6 anys, del 1894 al 1900, allà va demostrar en funcions diàries les seves habilitats prodigioses amb trucs d’il·lusionisme, hipnosi, jocs de mans, de cartes, escapisme, espiritisme… Tot el que el públic de la època pogués imaginar. Un dels seus números estrella era ficar un espectador voluntari dins d’un armari per convertir-lo… en un esquelet ballarí! També va ser un dels primers en oferir projeccions de llanterna màgica a la ciutat, i va exposar freaks com el gegant Arrudi (un llaurador aragonès de 2 metres i 29 centímetres). Al tombant de segle va tancar la sala per dedicar-se només a la botiga. El Teatro Moderno va agafar-li el testimoni a la Rambla, tot i que va abandonar la màgia per dedicar-se més a la faceta d’exposició de rareses humanes. Mentrestant, el gran Partagàs va dedicar la seva vida a la botiga, obrint la porta a generacions senceres de mags que encara peregrinen fins allà amb la il·lusió de captivar el públic, com ho va fer ell fa més d’un segle.

El Prestidijitador Optimus o Mágia Espectral, 1900. L’únic llibre que va publicar Partagàs