La Rambla del comerç. Flors, ocells i altres

Venedores ambulants de flors davant de l’Església de Betlem.
1907-1908, Frederic Ballell Maymí, AFB

Tot i que la venda de flors a la Rambla és força anterior, no va ser fins l’any 1850 que es va formalitzar el mercat de flors a la Rambla de Sant Josep oficialitzant les parades de taules per a vendre flors, tot i que algunes fonts afirmen que va ser durant les festes del Corpus de 1853.

La Rambla. Venedores Ambulants, a la Cantonada del Carrer de la Portaferrissa.
1907-1908, Frederic Ballell Maymí, AFB

En un principi, els punts de venda de flors a la Rambla no eren ni molt menys construccions estables com les d’ara. Els venedors havien de muntar cada dia unes taules amb cavallets i taulons de fusta i posar-hi el gènere, tractant-se, per tant, de parades molt senzilles i precàries. Aquests punts de venda fixes es complementaven amb floristes ambulants que miraven de vendre les flors dirigint-se directament als barcelonins i barcelonines que passaven o passejaven per la Rambla.

Floristes de la Rambla, Barcelona, 1931. Autor: Frederic Flos i Gibernau (AFCEC_FLOS_X_2666)

Devem a l’escriptor Narcís Oller unes primeres notícies sobre com eren i on estaven situades aquestes parades. Tant les de flors com les d’ocells. En els mesos d’octubre i novembre de 1889, Oller va escriure una sèrie de tres articles A La Vanguardia, proposant una reforma de la Rambla consistent en què tot el tram central del passeig quedés per a la circulació dels carruatges i s’eixamplessin les aceres de banda i banda com a úniques vies de circulació de vianants.  En el tercer d’aquests articles, del 10 de novembre, hi ha un esment a aquestes parades. Del que ens diu sobre els punt de venda d’ocells, veiem que aquests encara estaven en un estadi potser més precari encara que els de les flors:

«De esos dos mercados, el de pájaros, de creación moderna, es tan insignificante y de formas tan rudimentarias que no sé si desluce más que adorna aquel sitio. Sus mesas son de quita y pon, muchos de sus puestos ni mesas tienen, el vendedor se limita á extender su mercancía en el suelo, como en las ferias de villorrio».

La Rambla. Ocellaire Davant del Palau de la Virreina. 1907-1908, Frederic Ballell Maymí, AFB

Pel que fa a les floristes, tenien taules per exposar les flors i estaven situades a tocar de la vorera:

«Mi solución consistiría en un sencillísimo cambio de frente, colocando las mesas sobre el borde de la acera. Las floristas que hoy nos dan la cara al pasar por el entarugado, nos la darían igualmente y con igual, si no mayor desembarazo, al pasar por la acera. Y digo igual ó mayor desahogo, porque, situado el arroyo en medio, la apretada muchedumbre que en determinadas ocasiones discurre difícilmente por el entarugado, se dividiría en dos corrientes apartadas por sendas aceras, más anchas en conjunto que el paseo central hoy. Del propio modo podrían las floristas distribuirse a lo largo de ambas aceras».

Parades de flors i gent passejnat per La Rambla. Productor: Sociedad de Atracción de Forasteros
LaRambla. 1930-1935, Josep Maria Sagarra Plana, AFB

De deu anys més tard, el 7 de juny de 1899, és la notícia d’una sessió de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona en la que es va tractar sobre el mercat de flors i d’ocells de la Rambla.

«Se refiere al mercado de flores y al de pájaros que se han desarrollado en esta capital, y en él se propone la minuta de una extensa comunicación dirigida al Ayuntamiento, instándole á que de uno y otro saque partido para estímulo de la industria de la floricultura, cuya importancia no puede desconocerse, y embellecimiento de las Ramblas. La libertad en las instalaciones; la construcción de mesas bajo modelos artísticos; la colocación de plantas vivas ornamentales y para flores junto á las mismas; recompensas y estímulos y otros muchos pensamientos se indican en este dictamen, que fue largamente discutido, acordándose que volviese á la comisión para que estudiase y tomase en cuenta las ideas que se emitieron».

Ocellaires de la Rambla. ca. 1950. Autor: Francesc Català-Roca
Font: Museo Reina Sofia, Colección: Català-Roca, Francesc

L’any 1932 es va plantejar el projecte de construir parades estables per a les floristes de la Rambla. Segons la crònica publicada l’1 de març de 1932 a La Veu de Catalunya:

Presidit pel regidor senyor Joaquim Ventalló, s’ha reunit a Casa la Ciutat el Patronat de la Rambla de les Flors. Havent estat declarat desert pel Jurat el concurs de projectes per al millorament dels llocs de venda de flors de la susdita Rambla, tal com oportunament ja fou comunicat al públic, i no havent donat tampoc resultat satisfactori les realitzacions suggerides posteriorment per alguns tècnics consultats, assajades durant els mesos de gener i de febrer, utilitzant a tal efecte la taula que figura a l’Exposició i que immediatament serà instal·lada de nou al seu lloc de la Rambla, els reunits acordaren encomanar al Foment de les Arts Decoratives, al Círcol Artístic, al G.A.T.E.P.A.C projectes per tal de poder triar, d’entre elles, el que resolgui millor el problema de protegir les floristes i les flors de la intempèrie, sense que, per això, la Rambla perdi el seu tipisme ni la visualitat tan necessària a les seves botigues.

El Patronat acordà així mateix prohibir l’exposició i venda de branques tenyides o pintades a les parades de la Rambla; recordà a llurs concessionaris l’obligació de tenir-les obertes tots els dies de la setmana, sense excepcions, ocupades per ells mateixos i proveïdes de flors per a la venda; interessa de les tinències d’alcaldia una major restricció de la venda ambulant de flors; i diversos assumptes de tràmit i de règim interior. Finalment, acordà celebrar, el dia 14 d’abril, amb motiu del primer aniversari de la instauració de la República, un concurs de parades i ramells, les bases i els premis del qual ja es faran públics oportunament.

Finalment, el 16 de setembre de 1933 s’inauguraven dues primeres parades estables de flors a la Rambla: una a càrrec del GATCPAC i l’altra del Foment de les Arts Decoratives (FAD). Dues parades a prova fins que fos l’hora d’escollir el model que hauria de ser el definitiu aprovat:

Ahir al matí, a les 10 en punt, el Patronat de la Rambla de les Flors presidit pel senyor Manuel Sabater, en absència del senyor Joaquim Ventalló, van inaugurar-se les parades de prova que l’esmentat Patronat ha fet construir a la Rambla. Acompanyaven el senyor Sabater els senyors Ribalta, Puiggairal, Griera, Barceló, Pagès, Reig i Bandoly, membres del dit Patronat. A la parada projecte de la G. A. T. C. P. A. C., foren rebuts pels senyors de l’esmentada entitat, senyors Perales i Ribas, i per les floristes Ventura i Carme Ricart, que la tindran sota llur cura durant el temps d’assaig. A la del Foment de les Arts Decoratives els esperaven el president de l’entitat senyor Ricart, el senyor Soteras i Vaca, i les floristes de la parada Mercè i Tereseta Puigdomènech. L’acte fou celebrat amb tota senzillesa, i el senyor Sabater va pronunciar breus paraules en cada taula, per tal de remarcar el viu desig del Patronat de salvar la Rambla de les Flors, sense que per altra banda perdi el seu tipisme ni s’ocasionin perjudicis a ningú.

Nova parada de flors a la Rambla, 1933, Pérez de Rozas, AFB

Com passa sempre a Barcelona, i per molts anys sia, qualsevol proposta de canvi respecte de qualsevol cosa de la ciutat que sembli que és “de sempre”, produeix un viu debat ciutadà amb opinions contraposades a favor i en contra, que abans es feia en els diaris i que ara també continua en les xarxes socials.

Ens sembla interessant oferir dos articles apareguts a la premsa l’any 1933 sobre el projecte de construir parades estables per a les floristes de la Rambla. El primer és de 15 de setembre, aparegut a L’esquella de la Torratxa i signat per Panical, on, entre d’altres coses, diu:

«… Com a raó de pes se’ns diu que les parades de la Rambla sofreixen la competència dels llocs instal·lats als mercats i de les botigues de flors escampades per la ciutat. Quant a les parades establertes als mercats, especialment al de la Boqueria, està a mans de l’Ajuntament decidir l’afer, sense complicacions innecessàries. I referent a les botigues de flors instal·lades arreu de la ciutat, sobretot a l’Eixample, ens crèiem (es veu que anàvem equivocats) que precisament es queixaven de la competència que els feien les floristes de la Rambla, tant perquè aquestes poden donar la mercaderia a més bon preu, com per la predilecció que són objecte per la infinitat d’estrangers que el primer que fan és deambular per les Rambles i hi compren flors amb preferència a les que venen en altres establiments allunyats del punt dolç de Barcelona… Ara, que facin el que vulguin, si bé desitjaríem que els projectistes imaginessin una mica l’aspecte de la Rambla de les Flors reclosa en una doble renglera de barraques francament destorbadores i fora de to».

I amb un punt de vista diferent, un mes després, el 14 d’octubre de 1933, Rafael Benet a La Veu de Catalunya, es fixava en les condicions de treball de les floristes per defensar el projecte d’unes parades de flors construïdes i fixes:

Les floristes de la Rambla volen, però, una botiga, no un «bouquet», no una «corbeille» de flors. Una botiga que els guardi del fred i de la pluja i que els serveixi una mica de magatzem. Les floristes vénen de declarar que el que volen és una botiga en plena Rambla, car d’altra manera hauran de plegar la venda de flors en aquell indret.  Llur servei de parar i desparar les actuals parades i l’haver de tenir a més del lloc de venda un magatzem en un altre redol, els encareix extraordinàriament les bases del negoci.

Tanmateix, l’autor exposava una por que era, pel que es veu, la de molts barcelonins d’abans (i d’ara): la pèrdua del tipisme i d’una indeterminada ‘essència’ de la Rambla:

Totes aquestes raons de les bones floristes de la Rambla no tenen volta de full, però és amb dolor que hem de dir que ni el projecte del Foment de les Arts Decoratives, ni el del «Gatcpac», amb tots els seus mèrits, més o menys funcionalistes, no vindran pas a continuar el tipisme de la Rambla de les Flors. Haurà finit la tradició rutilant de la vivent vuitcentista fira de flors, davall els grans paraigües ratllats en blau o taronja, sota l’ombra dels arbres que deixen passar llunes desfocades de sol vibrant. Les parades de flors seran d’ara endavant «gàbies» de flors.

Floristera de la Rambla de les Flors. 1929 Autor: Jules Grevais Courtellemont.
Font: National Geographic

I, al desembre, la mateixa Esquella de la Torratxa es feia ressò de les dures condicions de treball de les floristes a la intempèrie per acabar reconsiderant la seva opinió, ara a favor de les parades construïdes estables:

Les actuals parades de la Rambla són típiques, tenen un deliciós arcaisme, fan lluir les flors…  Però cal veure les pobres floristes de les parades sota un xàfec. Aquests dies de pluja hem passat per la Rambla en moment que l’aigua feia impossible el trànsit. I hem pogut contemplar les floristes sota les seves descolorides ombrel·les, entre els seus crisantems de tardor i les seves poques roses, xopes elles, enfredorides, tremoloses com els pinsans que s’ajoquen damunt dels seus caps en els arbres de les nostres Rambles. El concepte de tipisme, d’arcaisme, de barcelonisme del vuit-cents, que teníem de les parades s’ha erosionat un xic…  Les parades soles, bé. Però les actuals parades amb floristes i diades de pluja, malament. EI nostre concepte d’estètica ramblera s’ha modificat, i votem per unes parades que lliurin les floristes de la pluja, de la humitat, de l’asfalt i dels vents d’hivern.

Amb tot, entenem que la Guerra Civil va interrompre tant el projecte com el debat de dotar a les floristes d’unes parades fixes (com tantes coses va interrompre, a vegades per sempre, la guerra). Tanmateix, algunes parades fixes sí que existien, en convivència amb les altres efímeres. Tenim força imatges als arxius i a les hemeroteques, i fins i tot escenes de pel·lícules amb escenes rodades a la Rambla en els anys 40 i primers 50, com per adonar-nos que les floristes de la Rambla seguien amb taules de cavallets i para-sols de colors per mostrar els seus poms de flors i protegir-se de les inclemències del temps, però que també hi havia algunes parades construïdes.

Rambla de les Flors. 1957, postal Garcia Garrabella, col. Jorge Àlvarez.
Barcelona Desapareguda Giacomo Alessandro

El febrer de 1952 tenim una primera notícia d’una iniciativa municipal sobre les parades de la Rambla. Segons la crònica de La Vanguardia del 22 de febrer:

En la última reunión de la Comisión Municipal Permanente se tomó el acuerdo de proceder a adecentar el mercado de flores y plantas instalado en la Rambla de las Flores. El alcance y sentido de esta iniciativa que se debe a la propuesta del señor Compte Pi, parece consistir en que se eliminen de dicha Rambla los tenderetes y puestos eventuales que la congestionan y la afean y permanezcan solamente los puestos fijos, convenientemente pintados y limpios. El plazo de ejecución de dicha providencia, que se empezará a poner por obra el día 15 del próximo mes, está forzosamente limitado por la inminencia del Congreso Eucarístico. Esta proximidad nos hace concebir esperanzas cercanas de ver despejado y ordenado aquel trecho de la vía más popular de nuestra ciudad. Y ya que la Corporación municipal ha puesto atención en el aspecto de ésta, que peca tanto de anárquico, confuso y abigarrado, no nos parece intempestivo que se repare en el triste rostro de las fachadas de la Rambla, mancilladas por tanto cartel, tanto letrero y tanto reclamo antiestético.

Projecte parada de flors a la Rambla de Sant Josep. 1950, Joan Moyà, AHCB

I així va ser que el mes de març d’aquell any es va prendre la decisió d’instal·lar la primera parada de flors a la Rambla segons un projecte aprovat:

Por fin se ha tomado la decisión de instalar el primer puesto de flores en las Ramblas, según el proyecto que tan favorable acogida ha tenido en los estamentos interesados. Este primer puesto se construirá en el lugar que actualmente ocupa aquel que ha obtenido el primer premio de ornamentación más número de veces. Resulta así que desaparecerá el puesto que virtualmente tiene más solera para dar paso a la novísima instalación de exhibición floral. Después se irán construyendo los restantes, según la fórmula más conveniente. Entretanto, el puesto nuevo, modernísimo, de líneas estilizadas, con materias plásticas y todo, se sentirá probablemente incómodo entre, sus añosos compañeros, cuya indefectible desaparición cambiará el color y el tono de las Ramblas en aras de la limpieza y de la modernidad, aunque no en las del pintoresquismo, que algún día hemos de añorar…

I nou anys després, el 27 de setembre de 1961, s’inauguraven uns altres nous models de parades de flors a la Rambla:

Los nuevos puestos de la Rambla de las Flores Serán inaugurados en la tarde de hoy. Habiendo concluido antes de la fecha prevista la construcción de los primeros puestos de venta de flores de las Ramblas, cuya inauguración había sido anunciada para el 29, se ha acordado anticipar el acto al día de hoy, miércoles, a las siete y media de la tarde. Estos primeros puestos son los más próximos al Llano de la Boquería y en los lugares en que se han de instalar los que aún no están terminados han sido colocadas unas mesas de las mismas proporciones con las que se tendrá plenamente la sensación de lo que será la Rambla de las Flores cuando estén definitivamente instalados todos los puestos.

Lloança de les noves parades de flors, que fan més bonica la Rambla. 1962 La Vanguardia

Finalment, va ser durant la dècada dels 90 que hi va haver una nova i completa remodelació de les parades de flors de la Rambla.

La Rambla. 1985, Autor desconegut, AFB

El que resulta indiscutible és que les parades de flors han esdevingut el comerç essencial de la Rambla des de la segona meitat del segle XIX fins avui dia.

Venedores de flors durant el concurs de flors a la Rambla de les Flors, Barcelona, 1931. Autor: Carles Fargas i Bonell (AFCEC_FARGAS_X_04787)

Si consultem les hemeroteques, trobarem en la premsa periòdica les més variades descripcions, escrites segons la retòrica de cada època, de la varietat i el bon gust dels productes florals i ornamentals que es poden trobar a les floristes de la Rambla en diades tan assenyalades com Tot Sants, Sant Jordi, Sant Joan o La Mercè. Fins i tot, en alguna columna escrita sobre jardineria podem trobar que les parades de flors de la Rambla són la referència fiable a l’hora de trobar el que es busca. Per exemple, en el setmanari El Poble Català de l’11 de gener de 1909 trobem que:

«Tota mestressa de casa sab lo que contribueix a l’ornamentació d’una sala l’encertada disposició d’unes plantes o una combinació de flors. Y, aquí ont són les plantes de fàcil conreuar y les flors costen poc d’adquirir és aquest un element decoratiu que no deu menyspreuarse. Com a plantes de saló, de bona resistència a l’aire viciat y als cambis de la temperatura, les més conegudes entre les rústiques són les aspidistres, el cautxú y la araucària excelsa. En un altre rengló hi han les palmeres, els fènixs y les kenties de port magestuós y aristocràtic. Venen després nombroses varietats de falgueres, entre les que podem citar com a més corrents l’Alsophila australis, que creix depressa, el Asplentum, Nephrolepsis, Pleris y Adiantum. La decoració floral, ab flor viva pot disposarse ab les azatees, fucsies, cyclamens, clivies, pelargoniums y diverses plantes bulboses. Totes aquestes menes de vegetals, malgrat lo científic del nom, volguentles en exemplars petits se troben arreu, inclòs a les parades de la Rambla, y el seu cost està a la mida de tothom que estimi la bellesa de les plantes. Lo que ha de fer la senyora de la casa és pensar que no totes elles són indicades pera ornament de tota mena d’habitacions: així les plantes de gran fullatge són les que escauen al vestíbul o en les tribunes vidriades y les falgueres y les plantes florals van millor a les sales de rebre, de conversa o de treball».

Rambla de les Flors per tots sants, 1915_Autor: Carles Fargas i Bonell (AFCEC_FARGAS_X_00264)

Així, les parades de flors de la Rambla acaben esdevenint punt d’atracció turístic i d’orgull ciutadà barceloní, com quedava reflectit ja l’1 de març de 1925 en un article d’Aguilar de Sagarra a la revista mensual La academia calasancia,:

«Ací, que és la terra que per la bondat del seu clima, per la transparència del seu cel, per la brillantor del seu sol tenim la fortuna de gaudir tot l’any de la bellesa de les flors que enramen els jardins, els camps, els boscos i les hortes, som la gent que menys afecte tenim a cuidar-nos d’elles. Ens agrada, això sí, tenir damunt la taula un pitxer amb quatre flors exquisides. Ens complau admirar aquell esclat de flors que hi ha en tot temps a les parades de la Rambla i cuitem a ensenyar-les al primer foraster que ens surt a tret».

Pel que fa a la venda d’animals a la Rambla, podem remuntar-la perfectament fins el segle XV. L’any 1459 el Consell de Cent va fer construir un porxo a prop del portal de la Boqueria per als corredors d’animals que hi anaven, i que havien de pagar el dret de les bèsties, l’impost que gravava les transaccions d’animals que solien fer-se a la Rambla.

Grup de gent mirant una parada d’ocells de la Rambla de Barcelona, 1916-1937
Autor: Frederic Flos i Gibernau (AFCEC_FLOS_X_2669)

Això no obstant, si parlem de les parades d’animals a la Rambla, tal i com les entenem referint-nos a les que fins fa pocs anys hi havia, punt de vende principalment d’ocells, tot i que també d’altres tipus d’animals, tornem a referir-nos a la seva presència com a mínim des de mitjan segle XIX. Ja hem vist més amunt la descripció que en feia Narcís Oller de com eren a l’any 1889.

Les notícies que hem localitzat sobre aquestes parades d’ocells no són ni molt menys tantes com amb les parades de flors.

Parada d’ocells de la Rambla, Barcelona, 1916-1937. Autor: Frederic Flos i Gibernau (AFCEC_FLOS_X_3141)

En alguns casos, les notícies són sobre circumstàncies de la venda que ratllaven la il·legalitat, com, per exemple, una notícia apareguda a la premsa el 14 de desembre de 1906 que feia saber que:

El senyor Giner ha recordat als municipals que hi hà un article de les Ordenances que prohibeix la venda d’aucells cechs, y ha ordenat que persegueixin als aucellaires infractors, a fi de desterrar en lo possible aquesta costum barbra y repugnant. Ja ahir, el senyor Nel·lo, tinent del districte III, fins anticipantse a la iniciativa del senyor Giner, va fer donar una batuda a les parades de la Rambla, va fer decomisar tots els aucells cechs y va imposar una multa als infractors.

O una altra, de quinze dies després, el dia 30, que tornava a referir:

Se’ns demana que cridem l’atenció de la autoritat sobre la venda de reclams pera cassar aucells per medis ilícits que s’efectúa en algunes parades de la Rambla.

Tenim també diverses fotografies de les primeres dècades del segle XX als arxius fotogràfics on es poden veure punts de venda d’ocells a la Rambla. Solen ser, en el mateix estil de les de les floristes, punts de venda precaris de taules de cavallets i taulons amb un munt de gàbies de fusta, no gaire grans, amuntegades les unes sobre les altres, amb els ocellets dins. I com deia Oller el 1889, també alguns punts de venda consistents en opcionals mantes a terra amb les gàbies a sobre, en un model comercial de llarga tradició arreu del món i ancestre directe del dels actuals manters.

Rambla de Canaletes. Venedors d’ocells. 1907-1908 Autor: Frederic Ballell, AFB

Amb tot, les referències que podem trobar en la premsa de la primera meitat del segle XX sobre els ocellaires de la Rambla solen ser amb el mateix to de vinculació ramblera com les floristes o els quioscos.

Així, Joan Maluquer Vilador, en un article a La Veu de Catalunya, publicat el diumenge 29 de març de 1925 sobre els ocells del Senegal, en un punt determinat de l’article feia una al·lusió al mercat dels ocells de la Rambla:

Si parlem d’ocells petits, n’hi ha de més petits que el nostre reyetó i tothom els pot veure en les parades de la Rambla, dins de les gàbies, muntant en les canyetes i pegats els uns amb els altres per fredolics.

Fins i tot els ocellaires de la Rambla podien ser el context per a un comentari satíric polític sobre José Antonio Primo de Rivera publicat a L’Esquella de la Torratxa el 14 de desembre de 1934:

Diu que s’ha vist el Noi Primo de Rivera que comprava un lloro en una de les parades de la Rambla. L’ha demanat apte per a cridar «Visca la Monarquia». No ha pogut comprar altra cosa que un lloro vell i borni. Es molt natural.

Pel que fa a les parades d’ocells per elles mateixes, no hem pogut localitzar sinó un projecte de parades estables de febrer de 1969:

De acuerdo con los deseos reiteradamente manifestados por las partes interesadas, el Ayuntamiento tiene el propósito de dotar a los puestos de pájaros en las Ramblas de nuevas instalaciones. Dos de los proyectos presentados han pasado la fase de selección. Uno de ellos, de líneas funcionales, es el que se reproduce en este grabado.

Un projecte que va fer-se realitat entre els anys 1969 i 1970.

Parada d’ocells. 1989. Col·lecció Històrics de la Rambla

I així, en un article a tota pàgina de La Vanguardia del dia de la Mercè de 1971 titulat Barcelona atracción turística, Alberto Duran feia una relació dels elements més característics de la Rambla:

Y ya para terminar, en cuanto a preferencias turísticas, citemos las Ramblas. Es una vía con un ambiente y un tipismo incomparable en el mundo. Los puestos de flores y el Mercado de San José y ahora los puestos de pájaros, los quioscos de periódicos y una atmósfera ciudadana muy singular, producen un impacto agradable al turista, sea del país que fuere.

La Rambla. 1968. Autor desconegut. Font: @bcndesapareguda

Com ja és sabut, després de diverses remodelacions i adaptacions des dels anys 90, les parades d’ocells i altres animals de la Rambla van desaparèixer fa uns anys, reconvertint-se en parades de productes artesans de la terra.

Una altra de les activitats comercials de llarga tradició desenvolupada a la Rambla ha sigut la venda ambulant. Des de mitjan segle XIX, tenim gran abundància de testimonis literaris i documentals que fan referència a la presència de venedors ambulants a la Rambla, i un bon nombre de fotografies preses sobretot durant els primers vint anys del segle XX, que ens mostren la diversitat de sectors comercials que practicaven aquesta venda: més enllà de les floristes ambulants o els nens venedors de diaris, tenim força referències escrites i imatges d’aiguaders, venedors de fruita, de llaminadures, de llumins, de joguines, de quincalla, d’objectes de fusta, de bastons, etcètera, a més dels enllustradors de sabates o els músics de carrer.

A sus pies, señora. Rambla de Canaletes, Barcelona. 1968, Eugeni Forcano, AFB

Naturalment, aquest tipus de venda mai no ha sigut del gust de tothom. De l’any 1976 és un article editorial de La Vanguardia protestant pel desordre que hi havia a la Rambla i queixant-se de la quantitat de venedors ambulants diversos en el passeig:

«Nuestras Ramblas estaban equilibradas con los puestos de venta de pájaros y de flores, pero el lado perteneciente al distrito V esta perdiendo este equilibrio con la aparición de los mas inverosímiles tenderetes en los que se vende desde cacahuetes a “souvenirs” para gustos poco exigentes. Ahora solo falta que el lado perteneciente al distrito 1 se llene también de puestos similares y habremos convertido las Ramblas en un zoco pueblerino».

La Rambla. Venedor ambulant davant dels Magatzems El Siglo. 1907-1908, Frederic Ballell Maymí, AFB
Rambla dels Estudis: Venedor ambulant de joguines, en segon terme, s’observa una parada de venda d’ocells.

Deixem constància d’aquest text només com a mostra de molts altres que, en diversos mitjans i de manera intermitent però constant al llarg de les dècades, expressen opinions semblants sobre la presència d’aquest tipus de venda ambulant a la Rambla. Unes opinions escrites que, d’altra banda, només fan que evidenciar que aquest tipus d’activitat s’ha desenvolupat sempre en aquest passeig.

Rambla Canaletes. Venda ambulant. 1900-1910 Autor: Enric Dodero, ANC
Font: Barcelofília 21/09/2012

Amb tot, en alguna ocasió, alguna d’aquestes activitats van començar ambulatòries i han acabat amb parades estables a la mateixa Rambla. Per no anar gaire enrere en el temps, podríem referir-nos a la venda ambulant d’artesania als anys setanta del segle passat, el XX, a la Rambla.

El 3 de juliol de 1977, una descripció de l’ambient popular a la Rambla publicada a La Vanguardia, ja assenyalava la presència d’artesans venedors ambulants:

«…  Junto a los pájaros, las flores y los libros, habitantes fijos de la Rambla, aparecen el «hippy», el cantante, el vendedor, el charlatán. Pasarán con sus canciones o sus baratijas, unas horas o unos días. La Rambla es como un río que lo arrastra todo y que desemboca en el mundo. Este mundo del que proceden los circunstanciales ramblistas inquietos y caminantes, los rubios hiperbóreos y los morenos del sol del sur, los que dejan su canción en el aire o el brazalete en la muñeca de una adolescente soñadora».

I un mes i mig després, el 26 d’agost, Ferran Monegal, en el mateix diari, publicava un article en defensa dels venedors d’artesania de la Rambla. Un article que començava dient:

«Se han levantado últimamente muchas voces y muchos papeles alrededor de ese nuevo ingrediente que singulariza nuestras Ramblas, y que son los artesanos y vendedores, gente joven en su mayoría que acampan la caída de la tarde con su mercancía y mantienen el tipo hasta altas horas de la madrugada. He paseado por la zona, observando aquí y allá, hablando con ellos y preguntando también, de vez en vez, al público que pasea y que es en definitiva quien ha de pronunciarse al respecto».

A continuació en feia una descripció, fins i tot establint-ne tipologies:

«He visto en mi recorrido dos tipos de vendedores claramente diferenciados y sobre los que conviene reflexionar. De un lado están los artesanos propiamente dichos, gente simpática que hace su trabajo con el esfuerzo de su ingenio y de sus manos flores de agua, “snoopis” de trapo, diademas con hilo de coser, burritos de arcilla y barro que pitan como los pitos de los árbitros, mocasines para recién nacidos, figuritas de “molles de pa”, grabados inquietantes sobre papel de arroz, colgantes y abalorios a base de madera, algodón, cobre y plata, relieves “reales y revolucionarios”—según reza el cartón anunciador que el artífice ha colocado— de Cariñena, del Castillo de Coca o de Turégano, y un sinfín de ingeniosas realizaciones. Piezas únicas todas ellas expuestas sencillamente en los costados del paseo central. Junto a ello, pegados, camuflados, se hallan los vendedores y revendedores no artesanos, que al calor del movimiento intentan también “colar” su mercancía de plástico, de hojalata, de plexiglás y otros sucedáneos, fabricados en serie y expuestos en masa».

A partir d’aquí, Monegal elaborava una compromesa defensa d’aquests artesans, recordava que, abans de tenir parades estables, les floristes, els venedors d’ocells i els quiosquers feien la seva venda de manera també ambulant, i es lamentava de la pèrdua de feia uns anys de l’antic mercat de llibres vells de Santa Mònica, per, finalment, defensar que aquests artesans podrien tenir un espai establert a la Rambla per poder vendre els seus productes («También ellos tienen derecho sobrado a un punto de venta en las Ramblas»).

Fos pel que fos, el cert és que, el mes següent, el 2 de setembre de 1977, es publicava la notícia que els venedors d’artesania havien arribat a un acord amb l’Ajuntament i es traslladarien a la Rambla de Santa Mònica. I és així, doncs, que des d’aquell any 1977 tenim l’anomenada Fira Nova d’Artesania que tots els dissabtes i diumenges (a l’estiu també els divendres) estableix el seu mercat a la Rambla de Santa Mònica i que, des del 1992, és considerada fira tradicional per l’Ajuntament de Barcelona.

Un cas semblant similar seria, també, el dels pintors, caricaturistes i retratistes situats també al sector sud de la Rambla, considerats oficialment com a “Mostra” per l’Ajuntament de la Ciutat.

Altres noves generacions de venedors ambulants han anat apareixent a la Rambla, tots ells representats de les mateixes necessitats originals però no tan ben considerats, quan no directament perseguits, per motius tan de marginalitat social com de competència econòmica: els animosos trilers amb el joc sospitós de trobar la boleta amagada, que hem vist passar, marxar i reaparèixer de manera periòdica; les estàtues humanes de santoral peculiar, sempre amb un punt d’inevitable decadència; els venedors de llaunes de begudes i també de mercaderies d’altres consums complementaris; i, naturalment, les colles de manters africans amb els seus productes amb certificat de còpia falsa i la seva coordinada organització de fuga quan apareix la policia urbana (o qualsevol altra).

Tots ells evidència renovada que a la Rambla de Barcelona sempre hi ha cabut el món sencer, amb totes les seves grandeses i debilitats.

Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat)