Bibliografia

Pel seu paper destacat, la Rambla ha generat un món de bibliografia. En aquesta secció et presentem cuatre itineraris biografics diferents:

LLIBRES SOBRE LA RAMBLA DE BARCELONA

  • Arranz Herrero, Manuel; Grau, Ramon; López, Marina. La Rambla. Una reflexió urbanística. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987
    Catàleg de l'exposició celebrada al Palau de la Virreina. Inclou dibuix de la façana de les Rambles.
  • Arranz Herrero, Manuel. La Rambla de Barcelona. Estudi d’història urbana. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2003
    El llibre analitza els projectes i els canvis produïts a les Rambles relacionant-los amb cada època històrica fins el 1975, descobrint la història de les Rambles.
    La Rambla de Barcelona. Estudi d'història urbana havia quedat inèdit, i ha estat la voluntat de la família i de Joan Fuguet -coautor del llibre sobre el Palau Marc i que prologa la present edició- de publicar-lo al cap de més de vint anys d'haver estat elaborat. Es tracta d'una visió exhaustiva de la història del passeig, des de la construcció de la muralla de Jaume I (segle XIII). Manuel Arranz presta atenció especial als diversos projectes urbanístics que, durant els segles XVIII i XIX, anaren apareixent sobre el que esdevenia aleshores l'espai central de la ciutat.
  • Caballé, Francesc; Navas, Teresa. La Rambla, Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat, 1992.
    Itineraris.
  • Duran i Sanpere, Agustí. Història de la Rambla. Barcelona: Vicenç Ferrer, 1936.
    Conferència pronunciada al Col·legi d'Agents Comercials de Barcelona, el dia 24 de gener de 1936.
  • Ros Torner, Antonio. Las Ramblas de Barcelona. Barcelona: Gráf. Europeas, 1973
  • Soler, Sílvia; Mateu, Sílvia; Alcocer, Mercè. Ramblejar. Barcelona: Tibidabo, 1992
    La Rambla: celebritats, anècdotes, acudits, sàtires, etc.
    Text en català i castellà.
  • Vila i Despujol, Ignasi. Els Jesuites a la Rambla de Barcelona. Barcelona: Claret, 2013
    La present obra detalla la projecció històrica dels segles XVI i XVII sobre la Companyia de Jesús a Barcelona.
    El llibre està estructurat al voltant de tres eixos. En el primer, la figura central és Ignacio de Loyola que, com a pelegrí, va viure a Barcelona dos anys i uns mesos prop de l'església de Santa Maria del Mar. Durant la resta de la seva vida, la ciutat de Barcelona va ser emblemàtica per a ell. El segon eix és la Companyia de Jesús, tant en el seu assentament a la ciutat, com en les seves dues dimensions apostòliques més rellevants, la pastoral i la docent. Finalment, el tercer eix d'unió correspon a Barcelona. Són els esdeveniments que van afectar la ciutat i van implicar també a la Companyia de Jesús.
    En el pròleg es recorda que l’any 2014 es va celebrar el bicentenari de la Restauració de la Companyia. Expulsats els jesuïtes d'Espanya (1767), tres institucions de Barcelona van sortir en la seva defensa: l'Ajuntament, la Parròquia del Pi i la Companyia de Maria. Poc després, el 1773, el papa Climent XIV la extingia. 
  • Vila, Enric. Breu història de la Rambla. Galaxia Gutenberg - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2012
    Breu història de la Rambla és molt més que un llibre sobre les vicissituds i les anècdotes costumistes d’un carrer important. Enric Vila ens explica com la vida urbana forja les ciutats i les nacions, més enllà de la voluntat política dels poders hegemònics establerts. Ens proposa que ens mirem la història des d’un punt de vista original. Vila ens explica com la Rambla va oferir un espai per expressar-se a Barcelona, després del desastre de 1714, i com va modernitzar la ciutat i la identitat dels catalans. Escrit amb gràcia i força narrativa, Breu història de la Rambla ressegueix la història del país a través de les valoracions i descripcions que n’han deixat figures com Stendhal, George Sand, Hans Christian Andersen, Hemingway, Baroja, Pla, Sagarra, Monzó, Dalí o Gaudí. Un gavadal de genis desfila per aquest llibre, que defensa que el misteri de la Rambla no s’entén sense el caràcter indomable i subversiu dels catalans.
  • Venteo, Daniel. Valdés, la loteria de la sort, 1905-2005: cent anys d'il·lusions compartides. Barcelona: Marge Books, 2005
    Cent anys d`il·lusions compartides, amb pròleg de Lluís Permanyer.
    El llibre explica la història de l'establiment i de la loteria a Barcelona, amb imatges inèdites del fons familiar.
  • Dalmases, Pere. Barcelona pas a pas. La Rambla i el Raval nord. Barcelona: Base, 2017
    Un viatge pels indrets més seductors i apassionants de la Barcelona antiga. Misteriosa, antiga, fascinant... Descobreix la Barcelona oculta.
    El autor Pere Dalmases i Arnella (Sabadell, 1956). Escriptor i viatger incansable, ha investigat de manera minuciosa la història de Barcelona. Ha recollit milers de dades sobre l’estructura urbana i social de la ciutat al llarg del segles, també els mites i llegendes que envolten carrers i edificis.
    Tercer volum d’itineraris de la Barcelona antiga.
    En aquest primer volum ens presenta una selecció de vuit itineraris per Ciutat Vella i té en preparació un segon volum amb set itineraris més amb el qual es tanca l’apassionant viatge per un dels emplaçaments més emblemàtics i antics de la capital catalana.
  • Hernandez March, Enric. Barcelona: anatomia històrica d'una ciutat. Viena Edicions, 2018
    Enric H. March, un dels historiadors més reconeguts de Barcelona, ens explica, a través de detalls de la vida quotidiana, com s'ha anat transformant la ciutat. Des de la Bàrcino romana fins als nostres dies.
    La història d'una ciutat no la fan les avingudes i els grans monuments. O almenys, no només. Principalment, la història d'aquesta ciutat es teixeix a partir de les botigues, els mercats i els centres comercials, els transports i les cantines, els banys públics i els urinaris, les esglésies i les processons, les cases dels grans senyors i les barraques, els prostíbuls, els llocs d'esbarjo i els teatres...
  • Ferris, Ángel; Fontanet, Núria. Els Secrets de Les Rambles de Barcelona. Llinars del Vallès: Quarentena, 2013
    El Ocultisme... Saps qui va ser l´Enriqueta Martí, la "vampiressa del carrer de Ponent"?, Coneixes en profunditat la "maledicció" del teatre del Liceu? Sabies què l´enigmàtic comte de Cagliostro es va allotjar a l´ Hostal del Sol de la Ciutat Comtal ? Per què Gaudí és conegut com "l´arquitecte de Déu"? Va haver-hi a Barcelona "escoles de bruixeria"?
  • Berlanga, Alicia; Marcos, Carmen. Personajes de La Rambla en el Imaginario Popular. Círculo Rojo, 2017
    La Rambla va ser i segueix sent una cruïlla de cultures, arts, professions, viatgers, gent il·lustres i persones que van crear-hi un ecosistema social que ha reflectit el pols de la ciutat durant dècades. El pas d'aquestes persones i personatges per La Rambla s'ha mantingut en la memòria de la ciutat i dels seus visitants, de generació en generació, no només pel caràcter lúdic que oferien sinó perquè ells i elles també retrataven moments socials i històrics.
    El llibre "Personatges de la Rambla en l'imaginari popular" recull alguns dels "habitants" de la Rambla, des del segle XVIII fins a l'actualitat, com a éssers extraordinaris i atemporals per les seves genialitats i misèries, i es descriuen en breus biografies o anecdotaris i il·lustracions a l'estil dels antics llibres de cròniques de la ciutat.
    No falten els personatges més coneguts com "La Monyos", "el Articles Numerats", Fructuós Canonge, Ocaña o "El Sheriff de la Rambla", però en el llibre també hi trobareu personatges menys coneguts i veïns que també han construït la Rambla. Un llibre que anima els lectors i lectores a que continuïn amb la tradició de passejar Rambla amunt, Rambla avall, ja que segueix tenint racons intactes en els quals els personatges, encara que no estiguin presents físicament, es mantenen vius en la nostra memòria.
  • Theros, Xavier. La sisena flota a Barcelona. Quan els nord-americans envaïen la Rambla. Barcelona: La Campana - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2010
    La història de la sisena flota nord-americana a Barcelona, des que van començar a arribar els mariners el 1951 fins al final de la seva estada el 1987, en què es va produir un atemptat que mai no es va aclarir. Una crònica de tots aquells anys a través de la memòria dels seus protagonistes: les cambreres de les barres americanes o els veterans de la marina dels Estats Units.
    Va haver-hi un temps en què les naus de la Sisena Flota nord-americana a la Mediterrània sovintejaven Barcelona. El 1951 el blanc dels uniformes dels seus mariners va començar a omplir la Rambla i el barri Xino amb una flaire de diners i excentricitat. Les dones els estimaven, els homes els envejaven i les criatures els perseguien demanant-los xiclets i xocolata. Amb aquelles visites va canviar tota la part baixa de la ciutat, que va viure una època daurada. Meuques, comerciants, hostalers, sastres o taxistes, tothom va aprofitar aquella pluja de dòlars. Així va ser com va néixer una indústria turística que encara conserva moltes pràctiques i costums d'aquells anys.
    La història de la Sisena Flota a Barcelona és una història d'amor i d'odi que es va acabar sobtadament el dia de Sant Esteve de 1987 amb un atemptat mai aclarit. Des d'aleshores aquella polèmica flota no ha tornat a ancorar mai més al nostre port. Per explicar aquesta part tan desconeguda del nostre passat Xavier Theros ha acudit als seus protagonistes, a les cambreres de les barres americanes, als amos d'aquells bars, als veïns que van viure tota mena d'experiències amb aquelles tripulacions i, òbviament, als veterans de la marina dels Estats Units, que han acceptat compartir la seva memòria. Mitjançant el testimoni de tots ells el lector d'aquest llibre original, documentat, revelador tindrà la sensació que s'està passejant per la Barcelona d'aquella època llegendària.
    Amb 66 fotografies de Català-Roca, Joan Colom, Nat Farbman, Pérez de Rozas, Marcel·lí Sàenz i altres.
  • Curto Teixidó, Cristina. Carnet de voyage. La Rambla. Barcelona. Zahorí de idees - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2014
    Guia policroma d'esbossos, dibuixos i il·lustracions de Cristina Curto Teixidó (amb textos en anglès, català, castellà), on es traça un recorregut per la Rambla des d'una altra perspectiva tot deixant-se sorprendre per la vida que s'hi respira.
  • Figuerola, Pere Jordi; Martí i Bonet, Josep M. La Rambla, els seus convents, la seva història. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, 1995
    Pertany a la Col·lecció:  Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Volum VI/2.
    Amb la col·laboració de Núria Fontanals, Ignasi Quer, Pilar Ruiz de Luna i Francesc Tena. Il·lustrat amb fotografies b/n i color i mapes.
  • Carandell, Josep Maria. La Rambla i els seus misteris. Barcelona: Nou Art Thor 1986
    Col·lecció:  Terra Nostra.
    La col·lecció Terra Nostra està dedicada a temes relacionats amb el folklore, els costums o la terra de Catalunya. Entre els títols publicats, podem trobar des de la historia del Futbol Club Barcelona, passant per l’espectacle de La Patum de Berga, La Rambla de Barcelona, La muntanya de Montserrat o El wagnerisme a Catalunya entre molts d’altres.
  • Carrete Rivera, Manoel. Máis que nós, ninguén: 1892-2007: cent quinze anys del Centre Gallec de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Relacions Ciutadanes i Institucionals, DL 2008
    Textos en català, castellà i gallec
    Història del Centro Galego de Barcelona, situat a la Rambla Caputxins 35-37, des del 1892.
  • Barril, Joan; Carbonell, Agustí. 24 escriptors, 24 hores a la Rambla. Barcelona: La Campana, 1993
    Original cursa de relleus literaris. Cada escriptor explica una hora viscuda a la Rambla. Amb moltes fotografies.
    Des de les afinitats afectives, una mostra de les inquietuds de 24 autors amb Les rambles com a pretext.

LLIBRES SOBRE BARCELONA... I LA RAMBLA

  • Carreras i Candi, Francesc. Geografia General de Catalunya. 5. La Ciutat de Barcelona. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918
    És una obra dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi.
    Consta de sis volums que es van publicar entre 1908 i1918. És una extensa descripció, tant de la geografia física, la geologia, la biologia i la història de Catalunya i dels seus pobles.

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: Edicions la Campana, 1991
    Els periodistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, que han publicat més de vint volums i centenars d’articles sobre Barcelona, han anotat, prèvia comprovació, totes les dates que trobaven i que els semblaven útils o curioses sobre la història de la ciutat.
    És una feina d’anys, que ara posen a disposició de tothom en aquest Noticiari de Barcelona. Són 3.180 notícies triades i datades, des de l'Exposició Universal de 1888 fins als Jocs Olímpics. De tota mena: fets polítics, culturals, artístics, socials, esportius, religiosos, curiosos.
  • Les Rúbriques de Bruniquer. Una cronologia de Barcelona.
    Una obra de referència en la història de Barcelona d’imprescindible consulta per als aficionats a la història de Barcelona.
    L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) custodia l'anomenat “Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona”, també conegut com a “Rúbriques de Bruniquer”. És la compilació del conjunt de disposicions, lleis, privilegis i fets anotats en dietaris que emanen de la Ciutat de Barcelona entre els anys 1249 i 1713.
    Per qui vulgui conèixer la història de la ciutat entre els segles XIII i XVIII, totes les informacions de caràcter polític, econòmic, urbanístic, social, artístic o cultural que conté el document es poden consultar en línia al web: http://ajuntament.barcelona.cat/rubriques/bruniquer/#/
  • Torres Oriol, Isidro. Barcelona histórica antigua y moderna. Barcelona: l’autor, 1908
    Guia general descriptiva i il·lustrada.
    Original guia de la ciutat, amb una primera part sobre història política i econòmica, i una segona part amb excursions als afores. Al final, nomenclàtor de Barcelona i dels pobles agregats (Horta, Vallcarca i Sarrià). Il·lustrat amb fotografies i gravats en b / n.
  • Cortijo, Dani. Històries de la Història de Barcelona. L’Arca, 2010
    Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, l’olor d’espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de la ciutat.
    Inspirat en les històries del blog ‘Altres Barcelones’ suplementades amb moltes altres d’inèdites, va esdevenir un dels llibres de no-ficció en català més venuts de l’any 2010.
    (Ediciones RobinBook)
  • Brotons i Segarra, Ròmul. Col·lecció Albertí Editor - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona
    “La ciutat captiva. Barcelona 1714-1860"
    El 13 de setembre de 1714, perduda la darrera batalla, començà el desmantellament implacable i sistemàtic de l’Estat català. A Barcelona, capital d’aquell estat extint i darrer bastió de la resistència, li fou reservat un càstig exemplar i específic: la conversió en plaça forta, la total submissió al poder militar espanyol. La nova condició es traduí en la permanència d’una desproporcionada guarnició militar i l’obstinada pervivència de les muralles, enteses no com a element defensiu, sinó de control de la ciutat. Diverses generacions de barcelonins maldaran per desfer-se’n, però l’objectiu no seria assolit fins als anys 1854-1856, quan fou enderrocada la muralla de terra. Aquest període turbulent de 150 anys és el que hem anomenat la ciutat captiva.
    “La ciutat captiva. Barcelona 1714-1860"
    El 13 de setembre de 1714, perduda la darrera batalla, començà el desmantellament implacable i sistemàtic de l’Estat català. A Barcelona, capital d’aquell estat extint i darrer bastió de la resistència, li fou reservat un càstig exemplar i específic: la conversió en plaça forta, la total submissió al poder militar espanyol. La nova condició es traduí en la permanència d’una desproporcionada guarnició militar i l’obstinada pervivència de les muralles, enteses no com a element defensiu, sinó de control de la ciutat. Diverses generacions de barcelonins maldaran per desfer-se’n, però l’objectiu no seria assolit fins als anys 1854-1856, quan fou enderrocada la muralla de terra. Aquest període turbulent de 150 anys és el que hem anomenat la ciutat captiva.
    "La ciutat expansiva. Barcelona 1860-1900"
    Després de l'enderroc de la muralla, el 1856, l'aprovació del Pla Cerdà posà les bases de la construcció de l'Eixample, una ciutat nova deu vegades més gran que l'existent. L'obra, amb una voluntat eminentment divulgativa, fa un repàs de l'evolució urbana de la ciutat i dels principals esdeveniments històrics a través d'una gran quantitat de plànols i gràfics originals, fotografies actuals dels indrets encara existents i material històric de procedència diversa.
    “La ciutat trasbalsada Barcelona 1901-1910"
    L’arribada del segle XX representà per a Barcelona una nova oportunitat, però carregada d’incerteses. La construcció de l’Eixample, l’annexió de gairebé totes les poblacions del Pla i l’aparició de noves indústries havien convertit la vella ciutat provinciana en una metròpolis activa, inquieta, diversa i cosmopolita, però carregada de contradiccions. En l’àmbit polític, durant la primera dècada del segle XX es produí la consolidació del catalanisme, l’aparició del republicanisme modern, la presa de consciència obrera i la implantació d’un populisme descarnat, posicionaments destinats a una col·lisió sense precedents. L’obra, amb una voluntat eminentment divulgativa, fa un repàs de l’evolució urbana de la ciutat i dels principals esdeveniments històrics a través d’una gran quantitat de plànols i gràfics originals, fotografies actuals dels indrets encara existents i material històric de procedència diversa.
    “La ciutat neutral. Barcelona 1911-1920"
    El 1914 esclatà la Primera Guerra Mundial, el Regne d'Espanya es declarà imparcial i Barcelona esdevingué neutral. Aquell fet proporcionà a la ciutat una herència caòtica i virulenta amb personatges tenebrosos que hi transitaven però, malgrat tot, la ciutat millorà, s'engrandí i evolucionà cap un futur incert. Es tracta de deu anys imprescindibles per comprendre la ciutat actual, que tot just s'anunciava, un període ple de novetats però també de contradiccions que els barcelonins s'esforçarien a superar.
    “La ciutat moderna. Barcelona 1921-1930”
    Entre 1921-1930 Barcelona desenvolupà el seu projecte de ciutat metropolitana, la gran Barcelona somiada, símbol de modernitat, però ho hauria de fer amenaçada per un clima de violència social exasperada, primer, i sota un règim de repressió generalitzada, després. Per tant, hauran de conviure dos termes que no lliguen gaire bé: modernitat i dictadura. Es tracta de deu anys imprescindibles per comprendre la ciutat actual, que tot just s'anunciava, un període ple de novetats però també de contradiccions que els barcelonins s'esforçarien a superar.
    Fotografies històriques, dibuixos i anuncis de l’època i plànols originals.
  • Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. (2 Vols.). Barcelona: Edicions 62, 1984
    Passejada pels carrers de la ciutat vella, entre d'altres: la Rambla, Portaferrissa, Copons, Santa Anna, Arcs, Comtal, Petxina, Hospital , Peu de la Creu, Sant Antoni Abat, etc
    Amb la col·laboració de Consol Mallofre. Edició a cura de Jaume Fabre i Josep M. Huertas Claveria. Conté il·lustracions i fotografies en b/n i en color, pàgines desplegables.
    Joan Amades i Gelats (1890-1959) Folklorista, de formació autodidàctica. Des del 1915 fins a la seva mort desplegà una intensa activitat en l’estudi i la replega de material folklòric català.
  • Ramon, Antoni; Perrone, Raffaella. Teatres de Barcelona. Un recorregut urbà. Barcelona: Albertí, 2013
    Sabies que a la Rambla s'obrí el primer teatre de la ciutat? Que el 1879 s'instal·là un circ a la plaça de Catalunya? Saps a quin any s'inaugurà el Liceu o el Romea? I com eren els teatres del Paral·lel? Quines sales d'espectacle hi havia al passeig de Gràcia? O, com van sorgir els teatres populars dels barris?
    A finals del segle XVI aparegué la Casa de les Comèdies, primer recinte teatral de Barcelona. Situada a la Rambla amb el temps esdevindria Teatre Principal, màxim rival del Gran Teatre del Liceu inaugurat el 1847. A partir d'aleshores, el fet teatral prosperà a Barcelona de manera decidida. Emplaçats primerament a l'àrea d'influència de la Rambla, els teatres s'estendrien al passeig de Gràcia i a la plaça de Catalunya.
    Cap a la fi del segle XIX les arts escèniques arrelaren al Paral·lel, un espai on coincidiren realitats socials ben diverses, mentre el públic burgès trobà refugi als teatres de la Gran Via. Paral·lelament, als barris populars prosperà el teatre d'ateneu, fruit de la devoció escènica dels barcelonins.
    El propòsit d'aquest llibre és resseguir la Rambla, el passeig de Gràcia, la plaça de Catalunya, el Paral·lel, la Gran Via, els barris..., a la recerca de vestigis i presències teatrals. Un itinerari a través de l'espai i el temps de la nostra ciutat, un recorregut temàtic que ens durà fins a la realitat actual.
    El text va acompanyat amb 85 imatges i 5 itineraris per si voleu passejar per la ciutat i seguir un recorregut urbà.
  • Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Viena Edicions - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2013
    El llibre recull la història dels teatres de la ciutat, recorre 200 escenaris clau de les arts escèniques dels últims 100 anys.
    Barcelona, ciutat de teatres pretén ser un volum de referència sobre els teatres que han existit a la ciutat i que, en molts casos, hi perduren encara: la història i les anècdotes més notables dels seus escenaris, els muntatges més significatius que s'hi han fet, com també els homes i dones que els han gestionat.
  • Bech, Ramon. La història del circ a Barcelona: del segle XVIII al 1979. Viena Edicions - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2015
    Una obra de referència sobre el circ i la ciutat de Barcelona, il·lustrada amb més de 250 fotografies, moltes de les quals inèdites i de gran valor documental.
    La ciutat de Barcelona ha estat, al llarg de 200 anys, un testimoni privilegiat de l’època daurada del circ. L’han visitada nombroses companyies ambulants i artistes excepcionals i alguns s’hi han instal·lat de manera permanent, en edificacions singulars com ara el Circo Ecuestre Barcelonés, a la plaça de Catalunya; el Circo Ecuestre del Tívoli, al carrer Casp, o el Teatre Circ Olympia, a la Ronda de Sant Pau. Aquest llibre conté la crònica més exhaustiva que se n’ha publicat mai.
  • Borja de Riquer. Historia Mundial de Catalunya. Edicions 62, 2018
    Un centenar d'episodis seleccionats, escrits per 99 experts, que des de la prehistòria fins al 2017, retraten com el món ha vist Catalunya i què ha aportat Ctalunya al món. Un format inspirat en la 'Histoire Mondiale de la France' dirigida per Patrick Boucheron el 2017.
    Sota la direcció del catedràtic d'Història Borja de Riquer, un llibre d’història rigorós i alhora divulgatiu, ordenat per dates clau, en el qual un centenar d'historiadors i experts en cada època i matèria ens ofereixen un retrat de com Catalunya s’explica amb el món i, també, del que Catalunya ha aportat a Europa i al món des de la Prehistòria fins als temps contemporanis.
    Una història mundial de Catalunya amb una concepció global, oberta, plural i universal que, inspirada en la historiografia francesa més moderna, transcendeix els llocs de la memòria habituals. Polifònica, accessible i amb exigència crítica, aquesta Història mundial situa Catalunya dins d’un context global i universal i es qüestiona i ajuda a entendre el passat, el present i el futur del nostre país en relació amb el món.
  • Brotons, Ròmul. Personatges populars, excèntrics i curiosos de Barcelona (1836-1936). Albertì, 2013
    Sabies que el Tio Nelo obrí la primera orxateria de Barcelona? Que la Marieta de l’ull viu és alguna cosa més que la protagonista d’una cançó? Que Albert Llanas organitzà un volcà a Montjuïc? Que un dependent d’El Siglo fou proclamat “santet” per decisió popular? Que una estanquera triomfà als escenaris del Paral·lel?
    És una galeria de personatges que van assolir una gran notorietat entre els seus conciutadans.
    Alguns dels personatges: El moro Benani perfumista, la Marieta de l’ull viu, els Xanxes agents d’ordre, Agustí Feliui el Passatge de les Columnes, el Feo Malagueño invencible fins a la mort, Joaquim Partagàs rei de la màgia, Don Nicasi el curander, Miquel Escuder geni de la publicitat, el Noi Salau cap de la claca del Liceu, el perruquer Pepe i els calbs propagandístics, Esteve Riera i els panets de Viena, Magdalena Paulí florista de la Rambla, el Noi de Tona heroi popular, la Cisa maduixaire, Francesc Canals el Santet del Poblenou, Lluís Barrillon fondista de Gràcia, en Panxo el camàlic, el Musclaire tenor de la Barceloneta, Donya Paca castanyera i guaridora, Elena Jordi de l’estanc als escenaris, Enriqueta Martí vampira del carrer de Ponent, la Mundeta inversionista de barri, Antoni Llussià l’estafador, Tamara Bey faquir, Antònia Morral reina de la Boqueria, el savi Lleonard i els camps de cultiu, en Panellets l’últim castís...
    El text va acompanyat de 100 imatges: gravats, fotografies i anuncis de l'època
  • Giraldés Queralt, Abraham. 1001 Històries de la Barcelona del segle XIX. Robinbook - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2015
    Aquest llibre vol explicar com va ser el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic de la ciutat durant el segle XIX. A partir de petits encenalls d’història, s’expliquen fets com la guerra del Francès, la crema de convents o el bombardeig de Barcelona pel general Espartero.
    El segle XIX va ser un segle convuls per a Europa i el reflex dels canvis que es produïren es poden veure en la ciutat de Barcelona. El llibre fa un repàs general i a la vegada concret de la Barcelona del segle XIX. És una obra que no busca situar la Ciutat Comtal dins del panorama europeu del moment, sinó mostrar la Barcelona més orgànica, la Barcelona de la gent que hi vivia, i de com les influències estrangeres afectaren la seva vida quotidiana. Per tant, aquest és un llibre que fa un repàs en forma de curiositats a la història del segle XIX en un context entre Barcelona i Espanya, amb l’objectiu de mostrar-vos la transformació de la ciutat medieval en la capital de Catalunya del segle XX. •Com l’armada anglesa robà tres vaixells del port de Barcelona. •La conspiració de les metzines. •El poder del vapor i les grans fàbriques de la ciutat. •L’associacionisme obrer. •Negre i roig: l’arribada del marxisme i l’anarquisme. Un llibre amb totes les anècdotes, curiositats i històries sobre el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic, com també sobre els canvis polítics, socials, culturals i de l’esbarjo de la ciutat durant el segle XIX.
    Un llibre de divulgació històrica que segueix els paràmetres de la sèrie que es va iniciar amb “1001 curiositats de Barcelona” i que vol explicar com va ser el creixement demogràfic, econòmic i urbanístic de la ciutat durant el segle XIX. A partir de petits encenalls o bocins d’història, s’expliquen fets com la Guerra del Francès, la crema de convents o el bombardeig de Barcelona pel general Espartero. S’explica també la implantació de la Revolució industrial, l’arribada de les màquines de vapor, la indústria metal·lúrgica i la conflictivitat laboral que això va dur. Escrit en forma de petites històries, el llibre també s’endinsa en el ressorgiment cultural, l’anomenada Renaixença: La creació dels jocs florals, la construcció del Teatre del Liceu, el modernisme, el paper de la burgesia, etc. I, no gens menys, la important transformació urbanística que va canviar Barcelona de dalt a baix, amb el Plà Cerdà i un nou sistema de carrers rectilinis que acabaria incorporant antigues vil·les en barris de la ciutat.
  • Venteo, Daniel. Autobiografia de Barcelona. Efadós - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2013
    La història de la ciutat a través dels documents de l'Arxiu Municipal de Barcelona.
    Per primera vegada en la història, una ciutat escriu la seva pròpia autobiografia. I ho fa, de la mà de l'historiador i museòleg Daniel Venteo, mitjançant la selecció de més de mig miler de documents conservats a l'Arxiu Municipal de Barcelona, una de les institucions de patrimoni documental més importants d'Europa per la riquesa i diversitat dels seus fons. Més d’un centenar de documents inèdits veuen la llum per primera vegada i es posen a l’abast del gran públic en una acurada edició de gran format.
    Un relat visual i històric, basat en les trajectòries institucional, cívica i urbanística de Barcelona, que esdevé una obra de referència en el seu gènere. Dibuixa un retrat de la identitat urbana històrica de Barcelona, a través de mil anys de documents municipals conservats a l’Arxiu Municipal de Barcelona. S’estructura en sis àmbits: el govern, la gent, el treball, la construcció, el funcionament i el batec de la ciutat
  • L'Empremta laboral de les dones al casc antic de Barcelona = La impronta laboral de las mujeres en el casco antiguo de Barcelona = The legacy of working women in the historic old quartier of Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, 2009
    Textos en català, castellà i anglès
    Multitud de fotografies, procedents de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
    L’empremta laboral de les dones al casc antic de Barcelona és un recorregut per llocs emblemàtics de la nostra ciutat que pretén fer visible la presència femenina en el mercat de treball i la seva contribució als processos de transformació social. Les dones sempre han participat en les activitats productives i la seva aportació ha estat un dels puntals de l’economia del nostre país.
    El llibre s'estructura en quatre grans apartats: Les dones obreres al Raval; El treball de les dones a la Rambla i el seu entorn; Testimonis del treball de les dones en els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; i Altres punts d'interès.
  • Venteo, Daniel. Universitat Pompeu Fabra. Història d'un campus urbà. Barcelona: UPF: Viena, 2010
    El 18 de juny de 1990 el Parlament de Catalunya aprovava la Llei de creació de la quarta universitat pública de Catalunya: la universitat Pompeu Fabra. Vint anys després, el campus urbà de la UPF s'ha convertit en un dels seus principals senyals d'identitat. Al llarg d'aquests primers vint anys d'història la Universitat s'ha anat estenent per Barcelona, principalment a l'Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí.
    La rehabilitació d'edificis emblemàtics del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat, juntament amb la construcció de nous equipaments, ha donat a la Pompeu Fabra la vocació d'esdevenir la universitat urbana per excel·lència de la capital catalana, tot enfortint el seu compromís amb la revitalització urbana dels barris de la ciutat.
    Un recorregut per la història del patrimoni arquitectònic del campus urbà de la UPF que passa per la Rambla.
  • Madrid, Francesc. Sang a les Drassanes. Barcelona: A Contra Vent, 2010
    Francesc (Paco) Madrid va ser un periodista tot terreny que va escriure indistintament en català i en castellà. A finals dels anys 20 va publicar la seva obra mestra: Sangre en Atarazanas. Madrid va ser el primer que va utilitzar la expressió «Barri Xino» per definir aquell Districte Vè de misèria i vici. Amb un estil descarnat, els seus reportatges sobre els baixos fons de Barcelona tenen avui més vigència que mai. Traduïda al català per primer cop, Sang a Drassanes suposa el rellançament d'un gran periodista dels anys 30.
  • Nazario. La vida cotidiana del dibujante underground. Barcelona: Anagrama, 2016
    Nazario Luque Vera, de nombre artístico Nazario, llegó a Barcelona procedente de Sevilla en 1972 con un trabajo de maestro bajo el brazo y el firme propósito de dejarlo en cuanto pudiese ganarse la vida dibujando cómics. No tardó en abandonar el colegio, pero lo de vivir de los tebeos resultó un poco más complicado. El joven dibujante vivió en primera persona la Barcelona libertaria, contracultural y canalla de los últimos años del franquismo y los primeros de la transición: hippies, pisos compartidos, comunas, homosexualidad vivida sin complejos, chulos, tríos, garitos y tugurios, porros, ácidos, litros de alcohol y, sobre todo, aires de libertad. Nazario empezó a publicar sus cómics abiertamente gays en el fanzine El Rrollo Enmascarado; también en Star y El Víbora, y en la revista francesa Zinc. Era el momento álgido del underground, y el autor rememora sus encuentros, amistades y amores con variopintos personajes de aquellos años: Ocaña, Camilo, Alejandro la Tremenda, Mariscal, Barceló, Montesol, Pepichek, Onliyú, Pau Maragall, Marta Sentís, Manolito el loco, Alberto Cardín, Carme, Ana Seró, Eduardo Haro Ibars...Son éstas unas memorias escritas a corazón abierto, que hablan de juveniles exploraciones de nuevos territorios, de juergas legendarias, imaginación desbordante, transgresiones y provocaciones, pero también de hambre, de penurias y de picaresca. Y del lado oscuro: alcoholismo, enfermedades venéreas, sobredosis, psiquiátricos y la aparición del sida.Un testimonio valiosísimo de un momento irrepetible y de una Barcelona creativa, caradura y desmadrada que desapareció con el olimpismo, el diseño y el apoltronamiento. Un libro repleto de anécdotas jugosas, como la de aquella ilustración suya que acabó en la carátula de Take No Prisoners de Lou Reed sin que Nazario viera un duro ni se le reconociese la autoría.

FOTOGRAFIA I LA RAMBLA

  • Delclós, Marta; Ballell, Frederic. Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908. Barcelona: Viena - coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2011
    La Rambla és espai, però sobretot és la seva gent. Aquesta premissa la devia formular el fotògraf Frederic Ballell després de nombroses passejades per la via barcelonina a la recerca de notícies, i per mostrar-ho va fer un conjunt de fotografies entre els anys 1907 i 1908, en què l’element articulador era la gent que poblava els diferents espais de la tan nostrada via. En aquesta sèrie documental sobre la Rambla, Ballell deixa de buscar la notícia per plasmar l’esdevenir diari, per capturar l’alè d’una de les vies de comunicació més importants de la ciutat d’inicis de segle XX.
    El fotògraf Frederic Ballell (1864-1951) un dels principals exponents de la primera generació de fotoperiodistes, plasma en aquest conjunt d’imatges l’esdevenir diari d’una de les vies de comunicació més importants de la ciutat d’inicis de segle XX. Aquest llibre aplega més de 100 fotografies de Frederic Ballell i ofereix una visió de la Rambla i dels diferents personatges que configuren la seva heterogènia personalitat.
    Des de finals del segle XIX, la Rambla ha estat la columna vertebral de la vida de la ciutat de Barcelona. Hi festejaven els soldats amb les minyones i s’hi feien tertúlies als cafès i a les terrasses; hi passejaven els mariners, els estudiants i les mestresses que anaven a comprar; hi treballava molta gent, venent flors i refrescos, enllustrant botes, escrivint cartes per encàrrec... La Rambla, des de sempre, ha estat més que un carrer, perquè és, sobretot, la gent que hi viu, hi passeja, hi treballa... La Rambla fa olor i s’hi sent el tràfec de la vida que passa.
    Textos de Marta Delclòs i Rafel Torrella.

  • Venteo i Meléndrez, Daniel; Pla, Ricard; Vivas, Pere. La Rambla. Barcelona. Triangle Postals, 2011
    El llibre proposa redescobrir la Rambla tant des del punt de vista històric com posant atenció a la seva singularitat urbana i social, mitjançant una selecció profusa d'imatges històriques  i actuals, algunes d'aquestes d'espais interiors o de difícil accés que revelen aspectes poc o gens coneguts del passeig per excel·lència de Barcelona.
    Diu una vella tradició popular que qui beu aigua de la font de Canaletes ha de tornar, almenys una altra vegada, a visitar Barcelona. Cert o no, és indubtable que la meca de la ciutat, per als barcelonins i per als visitants forans, és la Rambla. Sense adornar-se’n, el vianant passa un cop i un altre per la Rambla, a vegades simplement la creua, d’altres hi passeja més pausadament, rambleja, diem els barcelonins. La Rambla forma part de la vida quotidiana de la ciutat d’una manera tan subtil que sovint la seva presència, i també la seva rica història centenària, passen desapercebudes.
  • Vitali, Massimo; Bernadó, Jordi. La Rambla in/out Barcelona (Català-Castellà-Anglès). Barcelona: Actar D, 2010
    Catàleg de l'exposició sobre la Rambla realitzada el 2010 al Centre d'Arts Santa Mònica.
    Els fotògrafs Jordi Bernadó (Lleida, 1966) i Massimo Vitali (Como, 1944) presenten un retrat de la Barcelona actual, a través d'un dels espais públics més emblemàtics de la ciutat, la Rambla.
    Cada fotògraf, fidel a la seva poètica visual presenta la seva visió peculiar de la Rambla, dues cares, dos perfils, que són en definitiva dues formes de veure. Bernadó s'endinsa en els interiors dels edificis de la Rambla i capta imatges depurades i contingudes d'espais inèdits i amagats ... Vitali, retrata la cara més pública i cosmopolita de la Rambla, vistes panoràmiques que capturen les multituds al passeig urbà, com un escenari del turisme massificat. Aquesta crònica fotogràfica a dues mans proposa, des de la particularitat de la Rambla de Barcelona, una reflexió sobre l'arquitectura, l'urbanisme i la transformació de la ciutat contemporània a la nova era global.
    És una Coproducció d'Arts Santa Mònica, Galeria Senda i el Departament de Cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya.
  • Guerra, Carles; Villar, Paco; Delgado Ruiz, Manuel. Guia secreta de la Rambla. Polígrafa, 2010
    Recull d’imatges i textos al voltant de l’exposició “Guia secreta de la Rambla”, que va tenir lloc a la Virreina Centre de la Imatge el 2010. Unes imatges que, sense pretensió de ser les més emblemàtiques, conviden a reflexionar sobre aquest espai de la ciutat.
    Guia secreta de la Rambla va consistir en una retrospectiva sobre l’emblemàtic carrer de Barcelona en un intent d’allunyar-la dels tòpics i la saturació mediàtica que se li han atorgat durant les últimes dècades. Formant part del programa de reorganització i obertura al carrer del Centre de la Imatge La Virreina, l’exposició va recollir imatges d’alguns dels fotògrafs més representatius de l’època de la Transició a Barcelona, en diàleg amb altres treballs contemporanis. Paral·lelament a l’exposició principal, el mateix centre va presentar el treball de Xavier Miserachs i José Pérez Ocaña.
  • Álvarez, Jorge; Oliva Pascuet, Víctor. Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro. Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis Editorials, 2017
    Indrets coneguts i també d’altres d’il·localitzables. Festes de guardar i celebracions espontànies. Efemèrides i tragèdies. Blancs i negres i també color. Aquest llibre recull un nodrit conjunt de fotogrames de la vida a Barcelona i amb ell proposa descobrir un cop més la ciutat de Barcelona. Una col·lecció de fotografies que porta el nom de Giacomo Alessandro, un arquitecte italià que va iniciar-la pel seu amor a la ciutat.
    Font: Ara.cat: 'Un llibre rescata la Barcelona desapareguda d’Alessandro' (18-04-2017)
    Recuperar àlbums familiars que en algun moment van sortir de les golfes per acabar en un mercat de segona mà o en una subhasta. I, a partir d’aquí, anar reconstruint una ciutat que ja només existeix en els records.
  • Montaner, Navarro, Aparici. Barcelona, espais singulars. Comanegra -coedició amb l'Ajuntament de Barcelona, 2016
    Fotografies de més de 100 espais de Barcelona. Alguns són emblemàtics, altres inaccessibles al públic i, fins i tot, n'hi ha de desconeguts. Fotografies de Pepe Navarro amb textos dels arquitectes Isabel Aparici i Josep Maria Montaner.
    Barcelona està feta d'un teixit social, urbà, arquitectònic i artístic especial. El conjunt de les seves singularitats en dibuixen, d'una banda, l'enorme atractiu que fa de la ciutat un referent mundial indiscutible, i, de l'altra, la seva història popular més íntima; la seva pell i el seu cor.
    Barcelona és una de les ciutats més fotografiades i publicades del món. Però, és possible narrar una Barcelona plena d'història i viva de creativitat i producció fora dels estereotips i de les imatges repetides fins a l'infinit? Aquest llibre parteix de la constatació d'un fet evident: la visió tan simplificada que el turista, de la mà dels tours operators, generalment, s'emporta de Barcelona està condicionant una visió reduïda, que els mateixos barcelonins malauradament també estan incorporant. Es vol, sobretot, que el lector local descobreixi llocs, detalls i punts de vista desconeguts.
    A la Rambla trobem:
    *La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de la Rambla, just a sobre del teatre Poliorama, des d’on George Orwell va ser testimoni dels fets de maig de 1937.
    *Els palaus neoclàssics de la Rambla i les seves rodalies, com el Palau Moja, el de la Virreina i el March de Reus, tots ells apareguts com a resultat de la riquesa produïda pel comerç marítim i la indústria de les indianes.
  • Pomés, Leopoldo. Barcelona 1957. La Fábrica, Madrid/Fundació Foto Colectania, 2012
    El 1957 el poeta Carlos Barral, de l'editorial Seix Barral, va encarregar a Leopoldo Pomés un llibre de fotografies sobre la seva ciutat, Barcelona. Tot i que el resultat els va entusiasmar, el projecte editorial mai es va dur a terme. Més de 50 anys després, la Fundació Foto Colectania i La Fàbrica recuperen amb aquesta publicació un treball fotogràfic excepcional, que també és el recorregut per un món ja desaparegut.
    El llibre conté prop de vuitanta fotografies en blanc i negre, algunes d'elles convertides en icones de l'obra de Pomés, i altres inèdites. Un relat d'una època que destaca per la seva atemporalitat alhora que per la seva bellesa estètica, que resideix en la naturalitat i aparent senzillesa de la composició de les fotografies. El llibre es completa amb una conversa entre l'autor, Leopoldo Pomés, i l'escriptor Eduardo Mendoza i inclou, a més, textos del director de la Fundació Foto Colectania, Pepe Font de Mora, i l'escriptor i crític d'art Juan Manuel Bonet.
    Una dona atractiva caminant pel carrer de Balmes, un senyor de Barcelona, una portera solitària a l’entrada d’una casa qualsevol de l’Eixample, vianants anònims transitant per la Rambla…; imatges en blanc i negre per explicar una ciutat en una època. Una “quantitat tremenda d’humanitat comprimida” en vuitanta esplèndides fotografies de Leopoldo Pomés que formen una visió de conjunt unitària de la Barcelona de finals dels anys cinquanta. Es tracta d’un projecte fotogràfic que va dormir més de mig segle desat en els calaixos d’un armari. Els textos són en català, castellà i anglès.
  • Venteo, Daniel. La Barcelona de Roisin. Fotografies inèdites, 1897-1936. Viena, 2009
    Un testimoni gràfic excepcional de la Barcelona dels primers anys del segle XX.
    Una part de les fotografies de la Barcelona del principi del segle XX que va fer Lucien Roisin per al seu negoci de venda de postals, ara en forma de llibre.
    El fotògraf parisenc Lucien Roisin és una figura clau de la història de la fotografia a Catalunya i, especialment, de la fotografia urbana de Barcelona de les primeres dècades del segle XX. Anomenat «creador màgic de postals», va aconseguir fer d’aquestes imatges impreses un veritable art. La seva obra, fruit d’un dels períodes més brillants de la fotografia social, és un testimoni excepcional per endinsar-se en la història de la capital catalana en un moment clau de la seva transformació en una metròpolis moderna. Daniel Venteo proposa un recorregut per Barcelona, de la mà de Roisin, distribuït en nou grans àmbits que revelen aspectes inèdits del paisatge urbà. El primer en presenta una visió panoràmica, modalitat en què Roisin va excel·lir, i a continuació s’ofereix un itinerari que va del monument a Colom i el port al Tibidabo, passant per la Catedral i el Barri Gòtic, l’Arc de Triomf, la Rambla, Montjuïc, l’Eixample i els anomenats pobles del Pla. Un llibre de gran qualitat, que seduirà tant els col·leccionistes de postals i els amants de la fotografia com les persones interessades en la història de la ciutat.
  • Villar, M. Carmen; Collazos, Oscar; Perucho, Juan. Las Ramblas. Barcelona: Lunwerg, 1988
    Nombroses fotografies en b/n i en color de Paco Elvira.

FICCIÓ SOBRE LA RAMBLA

  • Gimenez, Carlos. Rambla amunt, Rambla avall. Barcelona: Glenat, 2007
    Còmic adults. Obra dedicada a la ciutat de Barcelona. Les onades de persones que pujaven i baixaven per les Rambles són el paisatge humà que serveix de transfons a les peripècies dels aspirants a dibuixant de còmic que intentaven guanyar-se la vida a la Barcelona dels seixanta. Una obra magistral que proporciona la mesura exacta del talent de Carlos Giménez.

  • Bosch, Alfred. Heretaràs la Rambla. Barcelona: Planeta, 2006
    En Silvestre és un avi malcarat, orgullós i passat de rosca. Un bon dia s’inventa un gran regal per al seu nét, l’Arnau, a punt de complir els deu anys. Però el regal d’aniversari, que ha de ser alhora el testament de l’avi i l’escola de la vida per al nen, no sembla que pugui arribar a bon port. L’avi està entossudit que l’Arnau hereti el barri que ell ha conegut i estimat, abans que la modernitat i un mestissatge mal entès acabin per esborrar-lo. Conegut com el marqués d’Escudellers, vol mostrar al seu nét les veritats de la vida i de la naturalesa humana passejant pels carrers que s’estenen, Rambla avall, fins al ventre de la Barcelona vella. De la seva mà, el nen coneixerà un món que li ha estat amagat pels seus pares, format per una galeria de personatges i històries delirants, al marge dels valors que li han ensenyat. D’aquesta manera, a través duna relació entre nét i avi que continuarem recordant molt després d’haver llegit el llibre, Alfred Bosch fa una defensa alhora agosarada i tendra d’una Barcelona carregada d’humanitat però tocada de mort. Un llibre que, tot desafiant la correcció política, deixa un regust amable.
  • Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta, 2002
    De la mà de Daniel Sempere, el protagonista de La sombra del viento recorrem la Barcelona de la primera meitat del segle XX. Aquesta novel·la de suspens, que barreja elements de fantasia i realitat, transcorre en llocs emblemàtics de la Ciutat Comtal.
    La Rambla. Al final de la Rambla, a la zona de Drassanes, a prop de l'Estàtua de Colom es troba el carrer Arc del Teatre. Aquí és on Daniel Sempere troba el llibre L'Ombra del Vent al Cementiri dels Llibres Oblidats.
    La Plaça Reial. A l'altre costat de les Rambles, l'emblemàtica Plaça Reial amb els seus pòrtics i palmeres ser antany un dels llocs més luxosos de la ciutat on residia gent amb un elevat nivell socioeconòmic.
    El Barri Gòtic. Diverses escenes de la novel·la se situen en carrers del Barri Gòtic de Barcelona. L'avui comercial Carrer Ferran i la plaça Sant Jaume, seu actual de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, apareixen a la novel·la juntament amb els carrers del Call, l'antic barri jueu de la ciutat, i l'Ateneu Barcelonès del Carrer Canuda. El restaurant "Els Quatre Gats", lloc de trobada de genis bohemis i artistes tan reconeguts com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Federico García Lorca o Santiago Russiñol és un dels escenaris destacats de la novel·la.
  • Genet, Jean. Diari del lladre [Journal du voleur, 1949]. Barcelona: Edicions 62, 1993.
    Data de publicació original: Journal du voleur, 1949.
    Diari del lladre no és tan sols un diari, però tampoc es pot considerar únicament una novel·la. A cavall entre la confessió i la crònica, entre la invenció i el desig, aquesta obra clau de la producció de Jean Genet arrossega el lector cap a un món de vilesa i decadència, admirablement transcendit gràcies a un conscient poder verbal i imaginatiu que l'autor fa servir amb plena consciència. El protagonista pretén salvar-se del mal pel mateix mal. «Ètica i estètica del vici» bé podria valer com a subtítol de Diari del lladre, expressant així la posició que Genet pren davant la vida, necessàriament enfrontat amb una societat a la qual ni vol ni pot pertànyer.
    «Caigut en l'abjecció, Genet decideix assumir-la i convertir-la en virtut suprema. La seva fallida carrera al món del robatori el va conduir a la seva condició de gran escriptor. Es va  convertir en aquesta bomba literària descoberta per Cocteau i la seva potència subversiva no trigaria a commocionar a Sartre ». Juan Goytisolo, Genet al Raval
    Jean Genet va viure a Barcelona del 1933 al 1934, amb 23 anys. L'escriptor francès, a inicis dels anys 30, es mal-guanyava la vida prostituint-se o robant. Diari del lladre és un llibre autobiogràfic que es va acabar d'escriure el 1949 a la presó. “La traïció, el robatori i l’homosexualitat són els temes essencials d’aquest llibre”.
    Explica la seva estada a Barcelona, on es movia pel barri del Raval, del carrer del Carme cap a les Drassanes i la Rambla.
  • Albanell, Josep. El Barcelonauta. Barcelona: La Magrana, 2003
    La insòlita aventura d'un noi que vol i no pot deixar Barcelona.
    L’acció d’aquesta novel·la, com al teatre clàssic, té unitat de lloc, personatges i temps. Resulta molt profitós fer que els lectors barcelonins i els de fora amb l’ajut d’un plànol o una guia intentin identificar l’itinerari que segueix el protagonista si saben que el punt de partida és el barri del Guinardó. Temes: Barcelona, vida urbana, amistat.
  • Laforet, Carmen. Nada. Barcelona: Crítica, 2001
    Andrea arriba a Barcelona per estudiar Lletres. Les seves il·lusions xoquen, immediatament, amb l'ambient de tensió i emocions violentes que regna a casa de la seva àvia. Andrea relata el contrast entre aquest sòrdid microcosmos familiar -poblat d'éssers estranys i apassionants - i la fràgil cordialitat de les seves relacions universitàries, centrades en la bella i lluminosa Ena. Finalment els dos mons convergeixen en un diàleg dramàtic.
  • Marsé, Juan. Últimas tardes con Teresa. [Barcelona]: Debolsillo, 2006
    Ambientada en una Barcelona de clarobscurs i contrastos, Últimas tardes con Teresa narra els amors de Pijoaparte, típic exponent de les classes més baixes marginades, la seva major aspiració és aconseguir prestigi social, i Teresa, una bella noia rossa, estudiant i filla de l'alta burgesia catalana. Els personatges d'aquesta novel·la alhora romàntica i sarcàstica pertanyen ja, per dret propi, a la galeria de retrats que configuren tota una època.
  • Oller, Narcís. La papallona. Valls: Cossetània, 2010
    La Papallona és la primera novel·la (1882) de Narcís Oller i la que va obtenir més èxit. Va inaugurar el realisme en la novel·la catalana del segle XIX. Inicia un retrat de la societat contemporània que es completa en novel·les posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d’or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta- pròleg d’Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva fama, que reproduïm en aquesta edició. L’estudi introductori va a càrrec d’un dels millors especialistes en la novel·la, Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.
  • Pieyre de Mandiargues, André. Al margen. Barcelona: Áltera, 1996
    Pels carrers de la Barcelona canalla - bella i prostibulària - transita, amb el seu desassossec i el seu desig a sobre, Sigismond Pons. Francès de ascendència catalana vingut a Barcelona en els anys seixanta, fa seva una ciutat avui ja gairebé desapareguda. L’estima amb la mateixa intensitat amb què avorreix al poder que subjuga la seva gent. Recorrent els carrers d'aquella Barcelona, freqüentant els seus bars, estimant les seves putes, Sigismond acabarà arribant fins al centre mateix d'un horror "Al margen" del qual ha viscut i del que només, al final, el seu propi drama li farà conscient.
  • Roig, Montserrat. Ramona, adéu. Barcelona: Educaula, 2009
    Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un món personal que s'enriquirà en dos llibres de la seva producció posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).A Ramona, adéu, la història ens és narrada a través de la veu de tres dones -àvia, mare i filla- que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol.La present edició conté un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona.
  • Pla, Josep. El Quadern gris. Barcelona: Labutxaca, 2007
    Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d'abandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l'Ateneu Barcelonès l'indueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d'un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l'Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d'una mirada que configura la seva personalitat.
  • Polo, Irene. La fascinació del periodisme. Cróniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema, 2003
    Irene Polo va iniciar la carrera periodística l’any 1930 i va exercir a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, la seva professió fins a l'any 1936, en què va marxar cap a Amèrica amb la companyia teatral de Margarida Xirgu. Els articles publicats, durant aquests anys, a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L'Opinió, L’Instant i Última Hora ens han deixat un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d’aquell moment: des d’articles sobre els usos de la moda - la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot - fins a reportatges de denúncia social - la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida de treballadors i immigrants - o d'alerta política com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir. La rotunditat i la valentia d'aquests textos ens ofereixen la sorpresa de veure la seva actualitat, i alhora ens dibuixen, amb tot l'abrandament i llibertat de les seves paraules, la figura d’una dona excepcional.
  • Permanyer, Lluís. 1000 testimonis sobre Barcelona: la ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg de més de 2000 anys. Barcelona: La Campana, 2007
    Lluís Permanyer recull cites i testimonis sobre Barcelona de personatges no catalans al llarg de 2.000 anys.
    L'any 1993, Lluís Permanyer va publicar un llibre que recollia cites i testimonis sobre Barcelona de personatges no catalans. L'edició es va exhaurir ràpidament. L'autor va decidir continuar el seu esforç d'investigació, i el resultat d'una exploració incansable ha estat aquest volum, 1000 testimonis sobre Barcelona, que conté més del doble de cites. Barcelona és evocada en la literatura, el còmic, el disseny, la pintura, la música, la cançó.
  • Abrams, Sam. La Mirada estrangera. Barcelona: Diputació de Barcelona: Proa [etc.], 2005
    L'espai geogràfic ocupat pels Països Catalans, al sud d'Europa i a l'occident de la Mediterrània, s'ha distingit per la particularitat de ser, al llarg del temps, terra de pas i indret d'acollida. No és estrany, doncs, que es puguin comptar per centenes els testimonis d'escriptors i viatgers il·lustrats que han deixat petja escrita de la seva experiència entre nosaltres des dels primers segles de la història. En aquest volum partim de la primera mirada moderna, la de Cervantes a través del Quixot, i viatgem del XVII al XXI a través dels ulls i la paraula d'una seixantena d'escriptors que van de Cervantes a Rubén Darío, de George Sand a Hemingway, de Jovellanos a Orwell i d'Arthur Young a Robert Graves, per esmentar-ne alguns. Enllà d'aquesta seixantena de testimonis, La mirada estrangera és un llibre d'autor: la tria i la introducció són responsabilitat de D. Sam Abrams, nord-americà establert a Catalunya, poeta en anglès i escriptor català. El conjunt s'acompanya amb un pròleg de Carme Riera i s'arrodoneix gràcies a la creativitat conjunta del dissenyador Miquel Puig i del fotògraf Eloi Bonjoch, que han convertit en un bellíssim llibre fictici cadascun dels textos de la tria.
    En aquest volum partim de la primera mirada moderna, la de Cervantes a través del Quixot, i viatgem del XVII al XXI a través dels ulls i la paraula d'una seixantena d'escriptors que van de Cervantes a Rubén Darío, de George Sand a Hemingway, de Jovellanos a Orwell i d'Arthur Young a Robert Graves, per esmentar-ne alguns. Enllà d'aquesta seixantena de testimonis, La mirada estrangera és un llibre d'autor: la tria i la introducció són responsabilitat de D. Sam Abrams, nord-americà establert a Catalunya, poeta en anglès i escriptor català.
  • Febrés, Xavier. Gardel a Barcelona i la febre del tango. Barcelona: Pòrtic, 2001
    Gardel a Barcelona i la febre del tango passa revista a una de les etapes més inexplorades del mític cantant de tangos argentí. A la dècada dels anys vint, Carlos Gardel va elegir Barcelona com a primera plataforma de llançament mundial.
  • Salvat-Papasseit, Joan. Poesia i prosa. Barcelona: Galàxia Gutenberg [etc.], 2006
    Aquest volum conté l’obra complerta de Joan Salvat Papasseit: l’obra poética, l’obra en prosa, l’epistolari i l’obra en castellà.
  • Soldevila, Carles. Fanny. Barcelona: Labutxaca, 2008
    Fanny és la novel·la més coneguda de Carles Soldevila. Tant per les característiques de la protagonista -una noia alliberada i autosuficient- com per la seva modernitat, expressada sobretot en la utilització del monòleg interior, aquesta obra va significar un tomb en la literatura catalana de l´època. Fanny conserva encara, per al lector d´avui, tot l´atractiu que tenia quan es va publicar el 1929, i es pot considerar el màxim exponent de la prosa de Carles Soldevila.
  • Rodoreda, Mercè. Aloma. Barcelona: Edicions 62, 2006
    Història de la relació entre una noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.